Era un fet ja anunciat amb dies, setmanes i potser mesos d'antelació. No crec que ningú, apart d'algun republicà fidel, quedés gaire sorprès pel resultat de les eleccions als Estats Units. Jo, de fet, de tant convençut que estava de la victòria de Barack Obama, me'n vaig anar a dormir com si fos qualsevol altre dia, fins i tot una mica despreocupat.
El que em va sorprendre de debò va ser llevar-me al matí i que ja estés tot dit. Realment no m'ho esperava. Discurs de victòria per una banda i discurs confirmant la derrota per l'altre. No m'esperava que anés tot tan ràpid, tenint en compte l'experiència de les eleccions anteriors.
Amb tot això, em poso a mirar el discurs de victòria de Barack Obama i durant el seu visionat se m'acudeixen diverses coses. En primer lloc, els americans són els reis de l'espectacle. De tot en fan un. Perquè realment, els primers 7 o 8 minuts del discurs semblaven les paraules d'un actor que acaba de ser guardonat amb un Oscar, agraint a tota la família, amics i fins i tot als rivals el seu suport. I el públic, com no pot ser d'una altra manera, ho aplaudia tot. Un exemple que em va sobtar: Barack Obama, dient a les seves filles com les estima, els promet que els comprarà un gosset per a la Casa Blanca. I el públic es torna boig. Jo, realment, no ho acabo d'entendre, i em dóna la sensació que qualsevol bestiesa que pugui dir aquest home en aquell moment serà aplaudida com si fos la solució a la crisi econòmica mundial. En definitiva, són els reis de l'espectacle.
Una altra cosa que se m'acudeix és que durant el divuit minuts i vint-i-vuit segons de discurs, Barack Obama realment no diu res. De fet, realment tampoc era el moment de fer cap proposta, ni d'anunciar cap mesura, ni de realitzar cap promesa, però dóna la sensació que aquest discurs, canviant alguns noms propis, podria haver estat usat pels republicans en cas de victòria.
Per últim, m'agradaria incidir en les referències religioses. Dues coses que em sobten. D'una banda, una única menció a Déu en tot el discurs, al final de tot. Realment sorprenent en una societat tan religiosa com la nord-americana. D'altra banda, la part final del discurs on Obama, al final de cada frase entona el "Yes we can" fent que el públic el repeteixi, com es fa amb l'"Amen" a l'església.
De totes maneres, amb totes les reticències, celebro la victòria d'Obama perquè representa la victòria del seny, de la calma. La victòria d'un home que tot i que els seus rivals s'han afartat de "tirar-li merda" a sobre, no ha volgut entrar mai en conflicte, en la crispació. I això, en la societat de l'espectacle a la que ja he fet referència, cal celebrar-ho.
Robert Van Eeckhout
diumenge, 9 de novembre del 2008
diumenge, 2 de novembre del 2008
Darrers dies
En els últims dies de campanya electoral, els candidats s'afanyen per intentar visitar tants estats com sigui possible per poder esgarrapar el màxim nombre de votants.
El que sorprèn és la diferència de tàctiques que ens explica el NY Times. Per una banda, el senyor Obama visitava ahir tres estats - Colorado, Missouri i Nevada - que fa quatre anys eren sòlidament republicans per intentar canviar la tendència, i també Arizona, estat on va néixer John McCain; mentre que el candidat republicà es dedicava principalment a anar per estats en què George Bush va guanyar i també algún on havien guanyat els demòcrates.
Diferents també les tàctiques en les seves darreres paraules com a candidats, ja que mentre Obama seguia ferm amb les seves propostes, McCain es dedicava a criticar-les sense parlar de les seves, i la seva mà dreta Sarah Palin, en una mostra de la intel·ligència que l'ha portat a ser on és, deia: "John McCain, not Hussein", fent un joc de paraules a l'alçada del seu nivell intel·lectual amb el segon nom d'Obama.
Com publica el NY Times, sembla que el complexe d'inferioritat està fent mal als republicans, que veuen com la possibilitat d'obtenir els resultats d'ara fa quatre anys amb George Bush s'esvaiexen, mentre que els demòcrates sembla que caminen amb pas ferm i conscients que van uns quants passos més endavant que els seus rivals.
El que sorprèn és la diferència de tàctiques que ens explica el NY Times. Per una banda, el senyor Obama visitava ahir tres estats - Colorado, Missouri i Nevada - que fa quatre anys eren sòlidament republicans per intentar canviar la tendència, i també Arizona, estat on va néixer John McCain; mentre que el candidat republicà es dedicava principalment a anar per estats en què George Bush va guanyar i també algún on havien guanyat els demòcrates.
Diferents també les tàctiques en les seves darreres paraules com a candidats, ja que mentre Obama seguia ferm amb les seves propostes, McCain es dedicava a criticar-les sense parlar de les seves, i la seva mà dreta Sarah Palin, en una mostra de la intel·ligència que l'ha portat a ser on és, deia: "John McCain, not Hussein", fent un joc de paraules a l'alçada del seu nivell intel·lectual amb el segon nom d'Obama.
Com publica el NY Times, sembla que el complexe d'inferioritat està fent mal als republicans, que veuen com la possibilitat d'obtenir els resultats d'ara fa quatre anys amb George Bush s'esvaiexen, mentre que els demòcrates sembla que caminen amb pas ferm i conscients que van uns quants passos més endavant que els seus rivals.
El vot negre
Molts són els qui discuteixen l'efecte que tindrà la candidatura de Barack Obama sobre el vot de la població afro-americana. Alguns creuen que aquest efecte no existirà, ja que el candidat demòcrata, ex-estudiant de Harvard, és vist com part de les èlits; i d'altres creuen que sí que tindrà un efecte i que arrastrarà a aquest sector de la població cap a votar.
Entre els qui creuen en aquesta teoria trobem el NY Times, que aquesta setmana publicava un article on es parlava de diferents casos d'afro-americans que no havien votat mai o ni tan sols s'havien registrat per poder-ho fer. Ells creien que la política no estava feta per ells, era cosa de blancs, i ara, veient el candidat Obama, s'han adonat que no, que ells també han de prendre-hi part.
Òbviament hi ha opinions per tots els gustos i segur que el NY Times ha anat a buscar persones afro-americanes que els diguéssin el que volien sentir. Però una cosa és segura, i és que la possibilitat que hi hagi un president afro-americà per primera vegada a la història no deixa indiferent a ningú.
Entre els qui creuen en aquesta teoria trobem el NY Times, que aquesta setmana publicava un article on es parlava de diferents casos d'afro-americans que no havien votat mai o ni tan sols s'havien registrat per poder-ho fer. Ells creien que la política no estava feta per ells, era cosa de blancs, i ara, veient el candidat Obama, s'han adonat que no, que ells també han de prendre-hi part.
Òbviament hi ha opinions per tots els gustos i segur que el NY Times ha anat a buscar persones afro-americanes que els diguéssin el que volien sentir. Però una cosa és segura, i és que la possibilitat que hi hagi un president afro-americà per primera vegada a la història no deixa indiferent a ningú.
Innocent
Se m'acudeix titllar a la senyora Palin d'innocent quan llegeixo al blog "The Caucus" del NY Times que fa uns dies va rebre una trucada d'un parell de comediants fent-se passar pel president francès, Nicolas Sarkozy, amb un accent francès exageradíssim i s'ho va empassar. Aquesta parella d'humoristes canadencs van fer parlar a Palin de diversos temes, entre d'ells la caça o una possible candidatura a la presidència de la que ara és número 2 de John McCain.
El que és curiós és que precissament ara, en campanya electoral, es produeixin errades com aquesta que només fan que ridiculitzar la persona de Palin i de pas la candidatura republicana. Com diu el blog, Palin no va mostrar cap mena de capacitat per pensar ràpid i deduir que allò era una simple broma.
El que és curiós és que precissament ara, en campanya electoral, es produeixin errades com aquesta que només fan que ridiculitzar la persona de Palin i de pas la candidatura republicana. Com diu el blog, Palin no va mostrar cap mena de capacitat per pensar ràpid i deduir que allò era una simple broma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)