Aquí publico l'entrevista que he fet a l'Albert Medrán, autor d'un blog on, entre d'altres, ha fet un seguiment de les eleccions nord-americanes i del nou govern d'Obama:
- Què és el que t'ha motivat a seguir el procés electoral americà i el proclamament del nou president?
En primer lloc, m'empeny una motivació professional: sóc consultor de comunicació i les eleccions americanes són un exemple clar de fins on pot arribar l'estratègia comunicativa. En segon lloc, és evident que aquestes eleccions han presentat massa canvis com per a no fer-hi un correcte seguiment. S'ha innovat en moltes àrees i és una oportunitat d'aprenentatge molt gran. En darrer lloc, el personatge té un magnetisme que pocs líders actuals tenen. Això és un motiu més per a fer-ne seguiment.
- Quines sensacions et transmet Barack Obama?
Barack Obama té la virtut de transmetre uns valors que són poc freqüents en la política, i més si hi apliquem la nostra pròpia experiència amb els polítics i el sistema polític de casa nostra. Aquests valors són essencialment positius, com la intel·ligència, reflexió, serenor... però alhora transmet unitat, esperit crític i de superació. I per no oblidar el paper que juga la emoció en la seva manera d'adreçar-se a la ciutadania.
- Què opines sobre el fet que al final hagi inclòs a Hillary Clinton en el seu equip de govern?
A països com França o Regne Unit és bastant habitual incloure a potencials adversaris en els equips de govern, amb l'objectiu és diluir la seva capacitat opositora. El cas de Clinton és bastant diferent: va aconseguir molts recolzaments durant la primària i no comptar amb aquest volum de gent podria ser un problema per Obama. És una decisió comprensible i esperada.
- Creus que l'espectacularització que hem vist durant tota la campanya i la cerimònia de presa de possessió és sana per la política?
Crec que aquesta no és la qüestió, ja que molts altres àmbits de la vida quotidiana també estan envoltats d'espectacularitat. Cal entendre que en un context com l'actual, amb una ferotge economia de l'atenció, cal sorprendre i atraure. I avui en dia això s'aconsegueix cridant l'atenció. Si ho pots acompanyar amb idees i valors com Obama, millor.
- En uns temps tan difícils com els que vivim, amb la crisi econòmica i problemes com la guerra d'Irak, com veus l'inici del mandat?
Serà un mandat complicat, perquè són temes complexos i importants. A més, les expectatives generades són molt elevades. No obstant, el seu estil de comunicació directe, planer i inclusiu li està aportant una base de confiança que no tots els polítics tenen al seu abast.
- Penses seguir fent un seguiment de la legislatura d'Obama?
El mandat Obama serà històric i l'actualitat estarà molt condicionada per les seves decisions. Serà inevitable no fer-ne un seguiment.
divendres, 6 de febrer del 2009
dijous, 22 de gener del 2009
Politica o espectacle
Veient les imatges de diversos moments del dia 20 de gener a Washington dubtava de si el que estava passant era el nomenament oficial d'un nou president dels Estats Units o un espectacle televisiu d'entreteniment.
Ja només la seva presentació com a nou president com si fos un jugador de la NBA a l'Allstar em confirmava l'abismal diferència que existeix entre la seva manera de fer i la nostra. Algú s'imagina a José Luís Rodríguez Zapatero sortint d'aquella manera amb una música pròpia d'un espectacle esportiu i jurant el seu càrrec davant de dos milions de persones?
Aquest és un altre fet que em sobta i en el qual crec que hem d'envejar als nord-americans. La seva fe en que ha arribat el canvi, la seva confiança en què podran sortir endavant i el seu optimisme i suport al nou president. Nosaltres vivim en un país on molta gent vota a qui menys li desagrada, no a algú que li transmeti confiança. Obama ha aconseguit, o almenys aquesta és la sensació que tinc, generar un sentiment d'optimisme i esperança, tal com ho demostren els 2 milions de persones als carrers de Washington que aclamaven al president com si fos una estrella del rock.
I és que al cap i a la fi era una altra mena d'espectacle mediàtic d'aquells que tan en saben els nord-americans. Les últimes escenes del dia amb el president Obama ballant amb la seva dona Michelle davant de les televisions ens ho demostra. O és que algú creu realment que era necessari mostrar al públic una escena tan íntima? No dic que estigui mal fet, però la conclusió que trec del dia de la cerimònia d'inauguració de la nova presidència dels Estats Units és que del que menys s'ha parlat és de política. Esperem que a partir d'ara això canviï.
diumenge, 18 de gener del 2009
Anàlisi de la pàgina web Change.gov
La definició bàsica de la pàgina web Change.gov és que és un mitjà a través del qual Obama i el seu equip mostren les seves propostes de canvi per al govern dels Estats Units. Aquesta pàgina però, deixarà de tenir vigència d’aquí pocs dies, quan Obama passi definitivament a ser el nou president dels Estats Units, i les seves propostes i polítiques passin a reflectir-se en la pàgina web de la Casa Blanca (whitehouse.gov).
Centrant-nos més en el contingut de change.gov, podem apreciar a primera vista que hi ha força continguts. En primer lloc, el que salta més a la vista és el vídeo que penja setmanalment Barack Obama dirigint-se a la nació, sempre amb un missatge d’esperança i de confiança en el canvi. El vídeo és d’alta qualitat i es veu en “streaming”, és a dir que no s’ha de descarregar per poder-lo veure.
Si comencem l’anàlisi dels continguts més rellevants o curiosos des de dalt de tot, podem apreciar que a dalt a l’esquerra, al costat de la data hi ha un comptador amb els dies que falten per què l’administració Obama entri a la Casa Blanca. Una mica més a baix i a la dreta, trobem una cita del nou president electe que diu: “Today we begin in earnest the work of making sure that the world we leave our children is just a little bit better than the one we inhabit today”. La seva traducció seria que avui es comença a treballar per què el món que es trobin els nostres fills pugui ser millor que el que tenim nosaltres avui en dia. Aquest missatge demostra clarament el sentiment d’esperança del què parlàvem abans i de la voluntat de canvi que sempre ha expressat el nou president.
Tot seguit trobem una mica més a baix una barra de tasques on es poden fer diverses coses: des de llegir les darreres notícies que ha generat l’equip d’Obama o que s’han produït als Estats Units, un blog on els experts hi diuen la seva, l’agenda d’actes o un apartat on es poden enviar peticions per treballar al web i per tant, d’alguna manera, per Obama. Aquest fet és el que m’ha sobtat més d’aquesta pàgina, ja que és una clara mostra de la voluntat de fer sentir important el poble.
Una altra mostra d’aquesta voluntat és l’apartat “An American Moment”, on qualsevol persona pot enviar la seva història per plantejar problemes que moltes vegades passen desapercebuts en la política de grans nivells. És, si més no a l’aparador, un gest amable cap a la població.
Per últim cal comentar que la resta de la pàgina es basa en les últimes entrades que s’han fet al blog, on qualsevol persona pot comentar i opinar.
Centrant-nos més en el contingut de change.gov, podem apreciar a primera vista que hi ha força continguts. En primer lloc, el que salta més a la vista és el vídeo que penja setmanalment Barack Obama dirigint-se a la nació, sempre amb un missatge d’esperança i de confiança en el canvi. El vídeo és d’alta qualitat i es veu en “streaming”, és a dir que no s’ha de descarregar per poder-lo veure.
Si comencem l’anàlisi dels continguts més rellevants o curiosos des de dalt de tot, podem apreciar que a dalt a l’esquerra, al costat de la data hi ha un comptador amb els dies que falten per què l’administració Obama entri a la Casa Blanca. Una mica més a baix i a la dreta, trobem una cita del nou president electe que diu: “Today we begin in earnest the work of making sure that the world we leave our children is just a little bit better than the one we inhabit today”. La seva traducció seria que avui es comença a treballar per què el món que es trobin els nostres fills pugui ser millor que el que tenim nosaltres avui en dia. Aquest missatge demostra clarament el sentiment d’esperança del què parlàvem abans i de la voluntat de canvi que sempre ha expressat el nou president.
Tot seguit trobem una mica més a baix una barra de tasques on es poden fer diverses coses: des de llegir les darreres notícies que ha generat l’equip d’Obama o que s’han produït als Estats Units, un blog on els experts hi diuen la seva, l’agenda d’actes o un apartat on es poden enviar peticions per treballar al web i per tant, d’alguna manera, per Obama. Aquest fet és el que m’ha sobtat més d’aquesta pàgina, ja que és una clara mostra de la voluntat de fer sentir important el poble.
Una altra mostra d’aquesta voluntat és l’apartat “An American Moment”, on qualsevol persona pot enviar la seva història per plantejar problemes que moltes vegades passen desapercebuts en la política de grans nivells. És, si més no a l’aparador, un gest amable cap a la població.
Per últim cal comentar que la resta de la pàgina es basa en les últimes entrades que s’han fet al blog, on qualsevol persona pot comentar i opinar.
diumenge, 9 de novembre del 2008
La gran nit americana
Era un fet ja anunciat amb dies, setmanes i potser mesos d'antelació. No crec que ningú, apart d'algun republicà fidel, quedés gaire sorprès pel resultat de les eleccions als Estats Units. Jo, de fet, de tant convençut que estava de la victòria de Barack Obama, me'n vaig anar a dormir com si fos qualsevol altre dia, fins i tot una mica despreocupat.
El que em va sorprendre de debò va ser llevar-me al matí i que ja estés tot dit. Realment no m'ho esperava. Discurs de victòria per una banda i discurs confirmant la derrota per l'altre. No m'esperava que anés tot tan ràpid, tenint en compte l'experiència de les eleccions anteriors.
Amb tot això, em poso a mirar el discurs de victòria de Barack Obama i durant el seu visionat se m'acudeixen diverses coses. En primer lloc, els americans són els reis de l'espectacle. De tot en fan un. Perquè realment, els primers 7 o 8 minuts del discurs semblaven les paraules d'un actor que acaba de ser guardonat amb un Oscar, agraint a tota la família, amics i fins i tot als rivals el seu suport. I el públic, com no pot ser d'una altra manera, ho aplaudia tot. Un exemple que em va sobtar: Barack Obama, dient a les seves filles com les estima, els promet que els comprarà un gosset per a la Casa Blanca. I el públic es torna boig. Jo, realment, no ho acabo d'entendre, i em dóna la sensació que qualsevol bestiesa que pugui dir aquest home en aquell moment serà aplaudida com si fos la solució a la crisi econòmica mundial. En definitiva, són els reis de l'espectacle.
Una altra cosa que se m'acudeix és que durant el divuit minuts i vint-i-vuit segons de discurs, Barack Obama realment no diu res. De fet, realment tampoc era el moment de fer cap proposta, ni d'anunciar cap mesura, ni de realitzar cap promesa, però dóna la sensació que aquest discurs, canviant alguns noms propis, podria haver estat usat pels republicans en cas de victòria.
Per últim, m'agradaria incidir en les referències religioses. Dues coses que em sobten. D'una banda, una única menció a Déu en tot el discurs, al final de tot. Realment sorprenent en una societat tan religiosa com la nord-americana. D'altra banda, la part final del discurs on Obama, al final de cada frase entona el "Yes we can" fent que el públic el repeteixi, com es fa amb l'"Amen" a l'església.
De totes maneres, amb totes les reticències, celebro la victòria d'Obama perquè representa la victòria del seny, de la calma. La victòria d'un home que tot i que els seus rivals s'han afartat de "tirar-li merda" a sobre, no ha volgut entrar mai en conflicte, en la crispació. I això, en la societat de l'espectacle a la que ja he fet referència, cal celebrar-ho.
Robert Van Eeckhout
El que em va sorprendre de debò va ser llevar-me al matí i que ja estés tot dit. Realment no m'ho esperava. Discurs de victòria per una banda i discurs confirmant la derrota per l'altre. No m'esperava que anés tot tan ràpid, tenint en compte l'experiència de les eleccions anteriors.
Amb tot això, em poso a mirar el discurs de victòria de Barack Obama i durant el seu visionat se m'acudeixen diverses coses. En primer lloc, els americans són els reis de l'espectacle. De tot en fan un. Perquè realment, els primers 7 o 8 minuts del discurs semblaven les paraules d'un actor que acaba de ser guardonat amb un Oscar, agraint a tota la família, amics i fins i tot als rivals el seu suport. I el públic, com no pot ser d'una altra manera, ho aplaudia tot. Un exemple que em va sobtar: Barack Obama, dient a les seves filles com les estima, els promet que els comprarà un gosset per a la Casa Blanca. I el públic es torna boig. Jo, realment, no ho acabo d'entendre, i em dóna la sensació que qualsevol bestiesa que pugui dir aquest home en aquell moment serà aplaudida com si fos la solució a la crisi econòmica mundial. En definitiva, són els reis de l'espectacle.
Una altra cosa que se m'acudeix és que durant el divuit minuts i vint-i-vuit segons de discurs, Barack Obama realment no diu res. De fet, realment tampoc era el moment de fer cap proposta, ni d'anunciar cap mesura, ni de realitzar cap promesa, però dóna la sensació que aquest discurs, canviant alguns noms propis, podria haver estat usat pels republicans en cas de victòria.
Per últim, m'agradaria incidir en les referències religioses. Dues coses que em sobten. D'una banda, una única menció a Déu en tot el discurs, al final de tot. Realment sorprenent en una societat tan religiosa com la nord-americana. D'altra banda, la part final del discurs on Obama, al final de cada frase entona el "Yes we can" fent que el públic el repeteixi, com es fa amb l'"Amen" a l'església.
De totes maneres, amb totes les reticències, celebro la victòria d'Obama perquè representa la victòria del seny, de la calma. La victòria d'un home que tot i que els seus rivals s'han afartat de "tirar-li merda" a sobre, no ha volgut entrar mai en conflicte, en la crispació. I això, en la societat de l'espectacle a la que ja he fet referència, cal celebrar-ho.
Robert Van Eeckhout
diumenge, 2 de novembre del 2008
Darrers dies
En els últims dies de campanya electoral, els candidats s'afanyen per intentar visitar tants estats com sigui possible per poder esgarrapar el màxim nombre de votants.
El que sorprèn és la diferència de tàctiques que ens explica el NY Times. Per una banda, el senyor Obama visitava ahir tres estats - Colorado, Missouri i Nevada - que fa quatre anys eren sòlidament republicans per intentar canviar la tendència, i també Arizona, estat on va néixer John McCain; mentre que el candidat republicà es dedicava principalment a anar per estats en què George Bush va guanyar i també algún on havien guanyat els demòcrates.
Diferents també les tàctiques en les seves darreres paraules com a candidats, ja que mentre Obama seguia ferm amb les seves propostes, McCain es dedicava a criticar-les sense parlar de les seves, i la seva mà dreta Sarah Palin, en una mostra de la intel·ligència que l'ha portat a ser on és, deia: "John McCain, not Hussein", fent un joc de paraules a l'alçada del seu nivell intel·lectual amb el segon nom d'Obama.
Com publica el NY Times, sembla que el complexe d'inferioritat està fent mal als republicans, que veuen com la possibilitat d'obtenir els resultats d'ara fa quatre anys amb George Bush s'esvaiexen, mentre que els demòcrates sembla que caminen amb pas ferm i conscients que van uns quants passos més endavant que els seus rivals.
El que sorprèn és la diferència de tàctiques que ens explica el NY Times. Per una banda, el senyor Obama visitava ahir tres estats - Colorado, Missouri i Nevada - que fa quatre anys eren sòlidament republicans per intentar canviar la tendència, i també Arizona, estat on va néixer John McCain; mentre que el candidat republicà es dedicava principalment a anar per estats en què George Bush va guanyar i també algún on havien guanyat els demòcrates.
Diferents també les tàctiques en les seves darreres paraules com a candidats, ja que mentre Obama seguia ferm amb les seves propostes, McCain es dedicava a criticar-les sense parlar de les seves, i la seva mà dreta Sarah Palin, en una mostra de la intel·ligència que l'ha portat a ser on és, deia: "John McCain, not Hussein", fent un joc de paraules a l'alçada del seu nivell intel·lectual amb el segon nom d'Obama.
Com publica el NY Times, sembla que el complexe d'inferioritat està fent mal als republicans, que veuen com la possibilitat d'obtenir els resultats d'ara fa quatre anys amb George Bush s'esvaiexen, mentre que els demòcrates sembla que caminen amb pas ferm i conscients que van uns quants passos més endavant que els seus rivals.
El vot negre
Molts són els qui discuteixen l'efecte que tindrà la candidatura de Barack Obama sobre el vot de la població afro-americana. Alguns creuen que aquest efecte no existirà, ja que el candidat demòcrata, ex-estudiant de Harvard, és vist com part de les èlits; i d'altres creuen que sí que tindrà un efecte i que arrastrarà a aquest sector de la població cap a votar.
Entre els qui creuen en aquesta teoria trobem el NY Times, que aquesta setmana publicava un article on es parlava de diferents casos d'afro-americans que no havien votat mai o ni tan sols s'havien registrat per poder-ho fer. Ells creien que la política no estava feta per ells, era cosa de blancs, i ara, veient el candidat Obama, s'han adonat que no, que ells també han de prendre-hi part.
Òbviament hi ha opinions per tots els gustos i segur que el NY Times ha anat a buscar persones afro-americanes que els diguéssin el que volien sentir. Però una cosa és segura, i és que la possibilitat que hi hagi un president afro-americà per primera vegada a la història no deixa indiferent a ningú.
Entre els qui creuen en aquesta teoria trobem el NY Times, que aquesta setmana publicava un article on es parlava de diferents casos d'afro-americans que no havien votat mai o ni tan sols s'havien registrat per poder-ho fer. Ells creien que la política no estava feta per ells, era cosa de blancs, i ara, veient el candidat Obama, s'han adonat que no, que ells també han de prendre-hi part.
Òbviament hi ha opinions per tots els gustos i segur que el NY Times ha anat a buscar persones afro-americanes que els diguéssin el que volien sentir. Però una cosa és segura, i és que la possibilitat que hi hagi un president afro-americà per primera vegada a la història no deixa indiferent a ningú.
Innocent
Se m'acudeix titllar a la senyora Palin d'innocent quan llegeixo al blog "The Caucus" del NY Times que fa uns dies va rebre una trucada d'un parell de comediants fent-se passar pel president francès, Nicolas Sarkozy, amb un accent francès exageradíssim i s'ho va empassar. Aquesta parella d'humoristes canadencs van fer parlar a Palin de diversos temes, entre d'ells la caça o una possible candidatura a la presidència de la que ara és número 2 de John McCain.
El que és curiós és que precissament ara, en campanya electoral, es produeixin errades com aquesta que només fan que ridiculitzar la persona de Palin i de pas la candidatura republicana. Com diu el blog, Palin no va mostrar cap mena de capacitat per pensar ràpid i deduir que allò era una simple broma.
El que és curiós és que precissament ara, en campanya electoral, es produeixin errades com aquesta que només fan que ridiculitzar la persona de Palin i de pas la candidatura republicana. Com diu el blog, Palin no va mostrar cap mena de capacitat per pensar ràpid i deduir que allò era una simple broma.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)